Reptes de l’ús de la blockchain contra la desinformació
Article extret del mitjà Observatorio Blockchain
L’ús de blockchain en els mitjans de comunicació per a combatre la desinformació ha estat centrat en intentar controlar l’accés als continguts, un enfocament erroni, segons José Juan Mora, fundador i CTO de Kolokium, companyia d’enginyeria especialitzada en tecnologia blockchain. Mora va pronunciar aquestes paraules en una taula de debat sobre els «Reptes de l’ús de blockchain en el combat contra la desinformació des d’una perspectiva tecnològica», celebrada en la Facultat de Dret de la Universitat Complutense.
Blockchain desinformació
El CTO de Kolokium va explicar que la utilització de blockchain s’ha enfocat en solucions que pretenen substituir els actuals canals de comunicació per altres basats en tecnologia blockchain. Al seu judici, en lloc de centrar la solució en el repositori de notícies, el més adequat seria centrar-se en la gestió de les microcomunitats, ja que aquestes permetrien generar canals de confiança als usuaris. La qual cosa permetrà filtrar i traçar les informacions i notícies que ens arriben, va assegurar.
El debat va formar part de la Jornada sobre «Desinformació, Participació i Blockchain» organitzada per l’Institut de Dret Parlamentari a la Complutense. El debat també va comptar amb la participació de Carol Lago, directora d’innovació i gerent de blockchain i criptoLAB en Grant Thornton; i Marcos Carrera, responsable de blockchain i Web3 Ibèria en Fujitsu. El debat va estar moderat per Covadonga Fernández, directora d’Observatori Blockchain.
Plataformes col·laboratives
Per a Lago , la clau per a combatre la desinformació estaria en l’adopció massiva de plataformes col·laboratives “user friendly” basades en la pràctica de “Single Source of Truth” (SSOT). En espanyol, única font de veritat. Aquestes plataformes estarien alimentades per informació confirmada per una massa majoritària de persones, font reputacionalment fiable o geolocalització.
Un SSOT, va indicar Carol, no és un sistema, eina o estratègia. Més aviat és un estat de les dades, en el sentit que tots es poden trobar a través d’un únic punt de referència, que combinat amb IA podria generar informació validada en poc temps. Lago es va mostrar preocupada per com evitar la propagació dels biaixos algorítmics
Infraestructura de dada blockchain
Per part seva, Carrera es va referir a la societat de la confiança i va afirmar que els pilars bàsics d’una societat sana tenen a veure amb fonts de dades i informació de confiança. En aquest sentit, va afirmar que Fujitsu, dins de la seva iniciativa internacional i transversal Trust data, de l’àrea de Digital Swift, aposta per la creació d’una infraestructura de dada de confiança basada en blockchain. «Amb una infraestructura de confiança que reculli dada de confiança i ho mantingui immutable i accessible, podem generar un model de garantia i un model de confiança sense requerir terceres parts, organismes, o entitats de confiança».
En aquest sentit, va afirmar que Digital Shift ajuda a diverses verticals. Entre ells, salut, indústria manufacturera sostenible. També es va referir a «Trust Society», que s’encarrega de dotar d’eines digitals a la societat i organismes amb l’objectiu de garantir transparència, veracitat i seguretat a les dades que són usats per a prendre decisions. Carrera va indicar que com a empresa responsable i orientada a objectius ESG, Fujitsu vol oferir a les empreses i organismes públics les millors eines digitals que permeten prendre les millors decisions. Les dades poden ser la diferència entre un camí erroni o una oportunitat de negoci, va dir.
Blockchain i Dret
Mora també va subratllar la importància de la tecnologia blockchain en l’àmbit del Dret, en permetre construir solucions les regles de les quals no poden ser transgredides ni els mateixos desenvolupadors. Per al món del Dret, això significa l’aparició d’una eina tecnològica que permet implementar regles i lleis, garantint que no poden ser alterades pel desenvolupador.
La tecnologia, va dir Mora, no pot estar per sobre de les persones. Com a enginyers, hem d’entendre el marc regulador, per a garantir els drets dels usuaris. Per això, no hem de construir solucions que emparades en la innovació o la disrupció, serveixin per a menyscabar els drets dels usuaris, va indicar.
Marc legal per a la identitat digital
El CTO de Kolokium també va al·ludir als esforços, que tant l’acadèmia, per la seva labor investigadora, com els òrgans reguladors, estan desenvolupant per a generar un marc legal adequat sobre la identitat digital. La tecnologia blockchain permet generar models d’identitat digital per a persones, màquines i processos. Per això, és important començar a explorar les repercussions legals que en un futur puguin tenir el reconeixement legal d’una màquina o un procés autònom, va indicar Mora.
La clausura de la jornada va estar a càrrec de Rafael Bustos Gisbert, catedràtic de Dret Constitucional i director de l’Institut de Dret Parlamentari. La trobada, organitzat per Manuel Pereiro, d’Universitat de València-Complutense, va comptar amb la participació del projecte de recerca «La ciberseguretat en els processos electorals. Garanties enfront de la desinformació i altres desordres informatius en plataformes», liderat per Rafael Rubio Núñez, catedràtic de Dret Constitucional. El Departament de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid, el projecte de Recerca «Enfortiment de la democràcia i l’estat de dret a través de la IA», del Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya; el grup de recerca «Tecnologia i democràcia», de la Universitat Complutense de Madrid; i Observatorio Blockchain.
Si teniu comentaris sobre algun dels continguts del butlletí CBCat, si voleu tractar algun tema, o si, per alguna raó, algun dels enllaços anteriors no funciona, poseu-vos en contacte amb nosaltres a: info@cbcat.io
Els articles del CBCat s’escriuen i se seleccionen amb cura per fer promoure l’evolució dels sectors blockchain i els Actius Digitals, però es recomana als lectors que facin assessorament professional abans de dur a terme qualsevol acció basada en qualsevol dels enllaços i informació anteriors. El Centre Blockchain de Catalunya no assumeix cap responsabilitat per qualsevol acció que els lectors de l’article puguin prendre.
