Sostenibilitat agroalimentària i ‘blockchain’: una combinació de futur
Article extret del mitjà MetaData escrit per l’Àlex Pèlach, coordinador Node Alimentació Vic
“La cadena de blocs permet rastrejar les emissions de gasos d’efecte hivernacle en tota la cadena de subministrament”
Fa temps que sentim que l’activitat humana, i especialment les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera, estan provocant un canvi climàtic que té impactes com ara l’augment del nivell del mar, de les temperatures extremes i l’alteració dels patrons de pluja. Ara ja no només ho sentim; ara ho veiem amb els nostres propis ulls. I comencem a copsar que les conseqüències poden ser pitjors del que havíem imaginat.
En aquest context, el sector agroalimentari es consolida com el més important de l’economia catalana, amb un gran impacte en termes d’ocupació i contribució al producte interior brut (PIB). Concretament, ocupa més de 177.000 treballadors i representa el 19% del PIB català, amb un pes de 43.088 milions d’euros. Es tracta d’un sector extremadament sensible als efectes del canvi climàtic (és el responsable del 12% de les emissions dels GEH) i en serà, sens dubte, un dels més afectats, ja que els seus cicles productius estan totalment lligats als fenòmens meteorològics.
Històricament, les terres fèrtils i el clima mediterrani han permès un desenvolupament agrícola destacat a Catalunya, però ara aquest mateix clima que ha estat un avantatge s’està convertint en una amenaça pel sector: la sequera gairebé permanent, les pluges irregulars i els fenòmens climàtics extrems posen en perill la sostenibilitat de les explotacions agràries tal com les estem gestionant ara.
La Unió Europea, com la majoria dels governs, va començar a actuar fa anys. Conscient que la reducció d’emissions no era una tasca fàcil i que calia acompanyar-la de mesures per sostenir-la, va aplicar un ritme lent. La situació actual d’emergència climàtica revifa la necessitat d’actuar immediatament per evitar els pitjors escenaris, i ha obligat a accelerar els tempos i els recursos assignats. Tant és així que actualment Europa s’ha marcat un objectiu molt ambiciós: ser climàticament neutre l’any 2050.
“Per tal que Europa sigui climàticament neutre d’aquí al 2050, la primera fita que s’ha marcat per al 2030 és reduir en un 55% les emissions de gasos d’efecte hivernacle en relació amb els nivells de 1990”
Sabent que l’única manera d’assolir-lo és disposar de finançament i posar-se a treballar immediatament, s’han aprovat dos paquets legislatius per descarbonitzar l’economia, acompanyats del compromís que recull el Marc Financer Plurianual 2021-2027 de destinar, com a mínim, el 30% dels seus recursos a l’acció climàtica. Això representa una mobilització financera sense precedents. Per tal que Europa sigui el primer continent climàticament neutre d’aquí al 2050, la primera fita que s’ha marcat per al 2030 és la de reduir com a mínim en un 55% les emissions de GEH en relació amb els nivells de 1990. Tot i que, des dels noranta, les emissions de GEH de l’agricultura de la UE s’han reduït, fa divuit anys que no s’ha avançat en la disminució. A Catalunya, fins i tot, han experimentat un lleuger augment.
Fins ara ens ho hem pres amb calma. Feia més calor, però no semblava greu. Això provocava que fossin pocs els que prenien mesures per reduir les emissions. No s’hi veia un retorn a la inversió ni un interès generalitzat que animés a prendre la iniciativa. Però últimament les coses estan canviant. Hem batut rècord rere rècord en temperatures elevades; els incendis han augmentat de forma alarmant, i la sequera i les pedregades amenacen la producció de cereals i de fruita. L’increment del cost de l’energia elèctrica ja va multiplicar el nombre de plaques fotovoltaiques, i les mesures de limitació d’emissions de la Unió Europea tindran unes conseqüències similars. Penalitzant les emissions de carboni, s’impulsarà la seva reducció. I si es disposa d’ajudes econòmiques per agilitzar la transició, el canvi serà encara més ràpid.
Tanmateix, el primer pas per poder gestionar les emissions és mesurar-les. Actualment, tant a títol particular, com en la majoria dels casos també empresarial, desconeixem les nostres emissions i, per tant, no les podem gestionar. És urgent que comencem per conèixer les quantitats de GEH que emetem en els nostres processos productius. Qualsevol acció passa prèviament per aquí. Aviat estarem obligats a declarar-les i, per poder fer-ho, les hem de quantificar.
Aquí és on entra en joc la tecnologia blockchain que permet rastrejar i verificar de manera precisa les emissions de GEH al llarg de tota la cadena de subministrament agroalimentària. Mitjançant registres immutables i compartits es poden mesurar les dades sobre les emissions generades en cada fase del procés productiu, des de la producció agrícola fins a la distribució i consum final dels aliments.
“Utilitzant registres verificables es pot certificar l’origen dels productes agrícoles i assegurar que compleixen amb els estàndards de sostenibilitat, evitant caure en la trampa del ‘greenwashing’”
Aquesta transparència i traçabilitat ofereixen diversos avantatges. En primer lloc, permeten identificar els punts crítics de les emissions i avaluar l’eficàcia de les mesures de reducció implementades. Això permet als actors del sector prendre decisions informades i adoptar accions específiques per mitigar les seves emissions. A més, la blockchain facilita la col·laboració i l’intercanvi de coneixement entre diferents actors de la cadena agroalimentària. Mitjançant plataformes descentralitzades, els productors, distribuïdors, reguladors i consumidors poden compartir informació i treballar conjuntament per reduir les emissions de GEH. Això fomenta la creació de solucions innovadores i millora la coordinació en l’adopció de pràctiques més sostenibles.
La tecnologia blockchain també pot garantir la integritat de les certificacions de sostenibilitat i etiquetats ecològics. Utilitzant registres immutables i verificables, es pot certificar l’origen dels productes agrícoles i assegurar que compleixen amb els estàndards de sostenibilitat establerts, evitant així caure en la trampa del greenwashing’ En resum, l’aplicació de la tecnologia blockchain en el sector agroalimentari és fonamental per abordar els impactes del canvi climàtic i promoure la sostenibilitat. Mitjançant la transparència, la traçabilitat i la col·laboració, la cadena de blocs permet gestionar de manera eficient les emissions de GEH i fomentar l’adopció de pràctiques més sostenibles. Això no només beneficia el sector agroalimentari, sinó que també contribueix a la lluita global contra el canvi climàtic i al manteniment d’un entorn saludable per a les generacions futures.
Podem triar: o ens comencem a preparar ara per a les noves normes que ens imposarà la Unió Europea, o ho farem a darrer moment, a correcuita. No és cap novetat, però, que les coses fetes amb presses acostumen a sortir més cares, i tenir pitjors resultats.
Si teniu comentaris sobre algun dels continguts del butlletí CBCat, si voleu tractar algun tema, o si, per alguna raó, algun dels enllaços anteriors no funciona, poseu-vos en contacte amb nosaltres a: info@cbcat.io
Els articles del CBCat s’escriuen i se seleccionen amb cura per fer promoure l’evolució dels sectors blockchain i els Actius Digitals, però es recomana als lectors que facin assessorament professional abans de dur a terme qualsevol acció basada en qualsevol dels enllaços i informació anteriors. El Centre Blockchain de Catalunya no assumeix cap responsabilitat per qualsevol acció que els lectors de l’article puguin prendre.
