Catalunya s’ha de posar al capdavant de la revolució blockchain

Quirze Salomó. President executiu del CBCat.
Article publicat a la Memòria Econòmica del Consell de Cambres de Catalunya 2020

El CBCat, o Centre Blockchain de Catalunya, va néixer ara fa aproximadament un any, amb el clar objectiu de difondre la tecnologia blockchain, per tal d’impulsar-ne l’adopció per part del teixit empresarial de Catalunya, amb el clar convenciment que és essencial que les empreses catalanes liderin la revolució que aquesta nova tecnologia portarà en els pròxims anys. La nostra és i ha estat sempre una terra precursora, d’esperit capdavanter; només cal recordar que, malgrat que se’n parli menys, la revolució industrial es va iniciar al nostre país alhora que ho feia a Anglaterra. 

Les Cambres de Comerç de Catalunya són, precisament, un agent que entén més que ningú la importància de liderar el canvi; ja al segle XIV, l’emblemàtic edifici de La Llotja de Mar era un centre financer punter de l’època, lloc de reunió dels mercaders de la ciutat, i on es produïa un elevat nombre d’intercanvis i contractacions. La Cambra de Comerç de Barcelona, és de fet la principal entitat impulsora del CBCat, juntament amb el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat, i una sèrie de persones clau de l’ecosistema català de la blockchain, que apostem fermament per l’adopció de la tecnologia.

És important que tots i totes entenguem que no ens podem permetre quedar fora de joc en aquesta nova revolució. Cal que cerquem de nou l’essència pionera inherent a la societat catalana, i que ens alcem com a motor de canvi i actor digital en l’esfera internacional. Tenim a les nostres mans l’oportunitat de construir les Cambres de Comerç del segle XXI, i no només això, sinó de liderar la revolució digital que està a punt d’arrencar, i que – és important que ho tinguem clar -, ho farà tant si nosaltres hi som al capdavant, com si no. 

Per què és tan revolucionària la blockchain?

Si encara no heu començat a interessar-vos per la tecnologia blockchain (feu-ho ja, mai és massa tard, però tampoc massa d’hora), potser us demaneu per què hi ha tant rebombori entorn d’aquesta nova eina. Doncs us he de dir una cosa: poc se’n parla, tenint en compte tots els canvis que portarà! 

Tot va començar l’any 2008, quan una persona anònima (o un grup de persones anònimes), amb el pseudònim de Satoshi Nakamoto van unir una sèrie de tecnologies prèviament existents, per tal de crear una moneda digital: el Bitcoin. La principal característica d’aquesta nova tecnologia és la descentralització; és a dir, ningú en té el poder absolut, sinó que el seu control es reparteix entre tots els actors participants. Això garanteix tres pilars fonamentals: la seguretat, la transparència i la privacitat entre els usuaris. 

Tècnicament, la blockchain és una mena de llibre de registre digital que només pot ser actualitzat amb el consens de la majoria de participants del sistema. Una vegada que s’introdueix qualsevol informació, es crea una marca de temps, i un enllaç al bloc anterior, encadenant així diferents blocs, que representen les diferents accions o transaccions (d’aquí el nom de cadena de blocs, o blockchain). Les dades són verificables i no es poden manipular; això ens permet realitzar transaccions amb terceres persones o actors desconeguts, sense necessitat d’intermediaris, i de manera segura. 

Malgrat que, efectivament, la tecnologia blockchain va néixer a conseqüència de la creació de la criptomoneda més reconeguda, i que encara avui molta gent pensa que aquesta és la seva única aplicació, és important recalcar que les criptodivises tan sols són una de les infinites aplicacions que té la blockchain, com també ho són, per exemple, la identitat digital, el registre i verificació de dades, els contractes intel·ligents o les cadenes de subministraments.

La tokenització del tot

Un dels booms més recents de la tecnologia blockchain són els NFTs, o tokens no fungibles (Non-Fungible Tokens en anglès), que han revolucionat el món de l’art. Un NFT és un actiu digital criptogràfic, amb un codi d’identificació que el fa singular; i aquest és el quid de la qüestió: són “no-fungibles” perquè són únics i no es poden substituir. La diferència entre un NFT i un token fungible, com per exemple un Bitcoin, és que els tokens fungibles es poden intercanviar uns per altres perquè tenen el mateix valor: si jo tinc un Bitcoin, el puc canviar per qualsevol altre Bitcoin i tindrà el mateix valor (deixant de banda les oscil·lacions del mercat, és clar). 

Aquesta tecnologia, com dèiem, s’ha aplicat recentment al món de l’art, i sobretot de l’art digital. Abans, qualsevol persona podia guardar una imatge d’una obra digital, i això provocava que aquestes, per ser replicables i indistingibles de l’original, no tinguessin el mateix valor que una obra d’art tangible. La blockchain, per contra, permet que el creador pugui registrar la seva obra a la cadena de blocs, i que la pugui vendre a través d’aquesta, deixant constància de qui és el posseïdor d’aquella obra, donant-li així un valor que abans cap obra digital podia tenir. Aquest fenomen ha revolucionat, el món de l’art en general, i de l’art digital en concret en els últims dos o tres mesos, i actualment s’està començant a estendre també pel món de la música, i fins i tot de l’audiovisual. 

Però la cosa no es queda aquí; la tokenització de tota mena d’actius -no només peces d’art- és una realitat cada vegada més pròxima al nostre present. La tokenització no és més que el procés de digitalitzar el valor de qualsevol bé, sigui tangible o intangible. Així, un token és la representació d’alguna cosa, i per tant el propietari en té els drets de propietat, o els drets que s’estipulin al contracte intel·ligent vinculat al procés de tokenització. Aquesta tecnologia obre infinitat de possibilitats. Un sector que ja ha començat a tokenitzar els seus actius és l’immobiliari, que aprofita l’oportunitat de fragmentar un actiu en parts més petites, permetent la propietat de forma fraccionada. 

La tokenització del tot -perquè tot es pot tokenitzar-, és un dels més clars exemples de com la blockchain pot revolucionar diferents indústries. Segurament, ara a tots ens costi imaginar una societat on la blockchain sigui tan present a les nostres vides, de la mateixa manera que als anys noranta no hauríem pogut concebre la revolució que va acabar representant l’Internet. Però de la mateixa manera com ara no ens imaginem el nostre dia a dia sense Internet, no em sembla gens arriscat pronosticar que aviat arribarà el dia en què no ens puguem imaginar la nostra vida sense tots els canvis que ens aportarà la tecnologia blockchain. 

Projectes del CBCat

El CBCat té com a objectiu principal la promoció i difusió de la blockchain, per tal que aquesta sigui adoptada tant pel teixit empresarial català, com per al futur d’aquest, que es troba entre els nostres estudiants, situant així Catalunya en una posició capdavantera a la revolució que suposarà -i suposa, ja actualment- aquesta tecnologia. 

Per tal de complir amb aquest objectiu, el CBCat ha desenvolupat diversos projectes, com són el Blockchain4SDG, una sèrie de 17 reptes associats als ODS creats per les Nacions Unides on estudiants d’universitats catalanes proposen solucions, basades en blockchain, per tal de resoldre les problemàtiques exposades a través dels reptes. La participació en aquest projecte és una oportunitat per a les empreses d’entrar en contacte directe amb estudiants, i trobar, de forma conjunta, solucions als diferents problemes plantejats; paral·lelament, aquestes iniciatives es poden arribar a convertir en models de negoci reals. Actualment hem llançat la primera edició d’aquesta iniciativa, en col·laboració amb l’empresa HIPRA, juntament amb la Universitat de Girona, i la Universitat Politècnica de Catalunya. En el sector de la formació, també estem oferint uns seminaris d’introducció i profundització a la tecnologia blockchain, que han tingut molt d’èxit, tant entre estudiants com entre professionals de sectors molt diversos. 

En un altre ordre, també som els organitzadors de l’esdeveniment de projecció internacional Democracy4All, que enguany se celebrarà per tercera vegada. Es tracta d’un punt de trobada de referència que vincula les temàtiques de governança i blockchain, un món on aquesta tecnologia té molt a aportar. Així mateix, aquest 2021 organitzarem per primera vegada el BxCat, un esdeveniment de caire absolutament local, on volem representar la blockchain “de catalans, i per a catalans”, on volem reunir tots els actors clau de l’ecosistema, així com empreses, professionals i curiosos, per tal de crear sinergies i noves oportunitats. Amb això volem demostrar tot el talent i la innovació que hi ha a Catalunya, perquè a vegades anem a buscar molt lluny el que, sense saber-ho, podríem trobar a casa!

#ObrirGirona: Una reobertura econòmica segura i controlada és possible

A banda de la nostra voluntat didàctica i divulgativa, des del CBCat també tenim entre mans alguns projectes que esdevenen clars casos actuals d’aplicació de la tecnologia blockchain. Un d’ells, i el que segurament desperta més interès actualment, és Obrir Girona, una prova pilot de certificats de vacunació i tests digitals, vinculada a una arquitectura estructurada a través de les Cambres de Comerç i les Farmàcies de Catalunya, mitjançant la qual es vol reobrir l’economia de manera segura i controlada.

La situació actual, a més de ser la crisi sanitària més gran dels darrers cent anys, es pot convertir en una enorme crisi econòmica si no es prenen mesures per tal de retornar la seguretat i confiança dels ciutadans i les ciutadanes, i que aquests puguin recuperar certa normalitat com a consumidors. El nom Obrir Girona, vol reflectir aquest retorn a la normalitat: tornar a obrir els comerços, els restaurants, les activitats culturals i d’oci entre d’altres de la manera més segura possible. 

El projecte Obrir Girona, iniciat el 23 d’abril, té com a finalitat desenvolupar una prova pilot dins de la ciutat de Girona per tal d’afinar un sistema de certificacions que permetin acreditar que una persona suposa una Molt Baixa Capacitat de Contagiar (MBCC). Amb aquesta acreditació es permet accedir a una sèrie d’esdeveniments socials organitzats especialment per a l’ocasió i que, donat l’estat de MBCC dels assistents, tenen unes mesures de seguretat sanitàries més relaxades respecte de l’aforament i l’horari que la resta d’esdeveniments on els assistents no han estat certificats. 

Entre les activitats que es plantegen hi ha competicions esportives amb públic, comerç, restauració, espectacles culturals… en definitiva, les que eren habituals abans de la pandèmia i les que han de permetre reprendre l’activitat econòmica. Aquesta prova pilot ha de ser el més similar possible al que serà el futur desplegament per tot el territori. Girona és un ecosistema representatiu del nostre país i, per tant, fer la prova pilot en aquesta ciutat és un bon referent per a un futur desplegament a tot el territori.

Privacy by design

La clau d’aquest projecte rau en el fet que és possible dur a terme la iniciativa, tot mantenint la privacitat de les dades personals, de manera segura i immutable gràcies a la tecnologia blockchain, que permet que l’usuari sigui l’únic responsable de les seves dades i que aquestes no puguin ser alterades. 

“El coneixement és poder” és una frase amb la qual segurament tothom està familiaritzat; tot i que aquesta és una cita popular, la idea ja ve d’antic; va ser matèria d’estudi per Aristòtil, cap al 300 aC., i ho va seguir sent per a grans pensadors com Francis Bacon, Thomas Hobbes o, més recentment, Michael Foucault. La qüestió és que actualment, amb el Big Data, aquesta frase té més sentit que mai, i no precisament de manera positiva. Avui dia, les dades s’han convertit en un actiu molt valuós per a una gran quantitat d’empreses, que les recopilen, les utilitzen i, fins i tot, les revenen. 

Però gràcies a la privacy by design, o la privacitat des del disseny de la blockchain, per primera vegada els usuaris no han de demanar o exigir que les seves dades no siguin distribuïdes, i que es respecti la seva intimitat, sinó que aquesta privacitat ja és intrínseca, per defecte ve enclavada al codi, i no es pot modificar. Així doncs, tothom té la certesa que, gràcies a la blockchain, les seves dades no són distribuïdes, ni utilitzades, ni venudes; les seves dades, de fet, no abandonen els seus dispositius mòbils.

El CBCat: l’aposta de Catalunya per liderar la revolució 

Finalment, voldria acabar dient que l’aposta que ha fet Catalunya per la creació del CBCat és una declaració d’intencions per a liderar la revolució que suposarà la tecnologia blockchain. I és una aposta molt necessària, si volem seguir essent un país innovador i atractiu per a empresaris i inversors. Ara és el moment de no defallir, hem de seguir remant junts, i amb força, per poder no només pujar a l’onada, sinó ser dels primers a surfejar-la. Recuperem l’esperit pioner del nostre poble!